El carro ibèric de les sitges del Port de Montjuïc, Barcelona. En record i homenatge a Josep de Calassanç Serra i Ràfols / Carme Miró i Alaix
Miró i Alaix, Carme


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 5 (2009) , p. 86-103 : il. (El nucli ibèric de Montjuïc. Homenatge a Josep de Calassanç Serra i Ràfols) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i síntesis en català, castellà, anglès i francès.

L'any 1946, a l'interior d'una de les sitges excavades a la zona del Pont de l'Esparver a Montjuïc, es va localitzar un carro datat al segle IV aC. Es varen poder recuperar les dues rodes i part del conjunt de peces metàl·liques de la roda, i s'hi observaren les empremtes de la fusta. El carro era de rodes massisses i la seva funció era el transport. No oblidem que es va trobar dins d'un nucli comercial important. No sabem si el fet que el carro es trobés dins de la sitja era un fet casual i que s'enterrés com a escombraries o, tal com creia Serra i Ràfols, es tracta d'un dipòsit ritual.

El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona / David Asensio i Vilaró, Xabier Cela Espín, Carme Miró i Alaix, [et al.]



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 5 (2009) , p. 15-85 (El nucli ibèric de Montjuïc. Homenatge a Josep de Calassanç Serra i Ràfols) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i síntesis en català, castellà, anglès i francès.

Les intervencions arqueològiques a l'àrea del Pont de l'Esparver de la muntanya de Montjuïc han posat al descobert un gran nucli comercial d'època ibèrica, amb unes sitges de grans dimensions. Aquest port estava en relació amb un poblat, de moment sense excavar, que tindria les funcions de capitalitat i control d'aquesta zona de la Laietània en època ibèrica. El material recuperat de les sitges és molt interessant pel que fa a la quantitat, qualitat i diversitat de tipus. Tot aquest sector té un moment àlgid al segle IV i part del segle III aC. Però posteriorment continua habitat, amb un canvi d'ocupació en relació amb les noves polítiques territorials que coincideix amb l'arribada dels romans. Cotinua sent un port, amb la seva organització, on destaca l'explotació dels gresos de la muntanya en una pedrera propera.